El Rock a Deltebre: Treball de Recerca

I. Agraïments

· Adam Deosdad

· David Royo ‘’Rocco’’

· Camilo Millan

· Membres del grup cratOR

· Membres del grup JUNO

· Membres del grup Saltimbanky’s

· Membres del grup Shunyk’s

· Area de Cultura de Joventut de l’Ajuntament de Deltebre, que personalment s’han portat molt bé.

· Carles Royo

· Josep Ferrer ‘’Ferreret’’

· Membres del grup Croissant

· Família

· Enric, ex-membre de Carpe Diem

I tots els que han fet possible que aquest treball pugui arribar a veure la llum.

ÍNDEX

I.- Agraïments..............................................................................................................1

II.- Motivació Personal.................................................................................................4

III.- Introducció............................................................................................................5

IV.- El Rock a Deltebre................................................................................................6

IV.I. Quan, com, i amb qui comença?............................................................7

1.- Shunyk’s.....................................................................................7

IV.II.- Grups Antics.........................................................................................9

2.- Stranys........................................................................................10

3.- Slump..........................................................................................11

4.- Desiguals.....................................................................................13

5.- Bad Days.....................................................................................15

6.- Boira...........................................................................................17

IV.III. Grups Actuals......................................................................................18

7.- Saltimbanky’s..............................................................................19

8.- Juno.............................................................................................21

9.- cratOR.........................................................................................22

10.- Shit Frog....................................................................................24

11.- Croissant...................................................................................26

IV.IV. El Bosc... dels Somnis Dissecats...........................................................27

IV.V. El festival de rock de Deltebre ‘’El Rock & Riu’’................................31

1.- Què és? On i quan es celebra?................................................31

2.- Una mica d’història.................................................................32

V.- Opinió Personal................................................................................................34

VI.- Annexos...........................................................................................................36

VIII.I. Plantilles d’entrevistes.....................................................................36

VIII.II. Entrevistes respostes......................................................................38

VIII.III. Biografies directament dels grups.................................................45

VIII.IV. Altres grups a anomenar...............................................................50

VII.- Fonts de Recerca...........................................................................................51

VII.I.- Bibliografia.....................................................................................51

VII.II.- Videografia....................................................................................52

VII.III.- Webgrafia.....................................................................................53

II.- Motivació Personal

Al principi, vaig tenir una petita confusió a l’hora de triar el tema a tractar en el treball. La meva idea principal era investigar i englobar tot el que envolta la historia del rock en general de tot el món.

Aquesta idea va ser rebutjada, ja que era una temàtica molt tractada durant molt de temps i la gent podia no estar interessada en aquest àmbit, en canvi, tractar la historia del rock del teu poble; vaig pensar que inclús era millor idea perquè d’aquesta manera, ‘’arxivaria’’ per primer cop al poble, un reconeixement a tot els grups que han intentat tirar endavant i marcar un esglaó en la historia de la música.

També vaig estar pensant en agafar per referent un grup en concret, i investigar sobre ell molt més detalladament. Però ja que un dels meus objectius és recopilar una sèrie d’informació que pugui ser arxivada o guardada com a referent històric del poble, era millor seguir una pauta amb més grups com a exemplars i donar a conèixer a tot interessat en el poble, aquells moments de la historia local en que la música ha estat el més important, així com també ampliar els meus coneixements.

Els propis ideals i gustos, m’han fet arribar a un punt en que, d’alguna forma, puguin també prendre part de la meva vida acadèmica. Així com, conèixer persones que m’hagin servit com a exemple i referència en aquest treball.

Inclinar-me cap a aquesta branca de la música (el rock) no vol dir pas que la meva vida giri al voltant d’aquest concepte, però si que està molt influenciada. Així com també la confiança entre alguns dels grups, que aquests, ofereixen amb gran il·lusió i amabilitat. Així que, m’atreviria a dir que, entre els propis ideals i la gratitud dels grups del poble, i com no el seu talent, han fet possible aquest treball i, em veig obligat a fer-los un reconeixement valorant-los des del seu principi, fins al seu final o l’actualitat.

III.- Introducció

Guitarres, veus, baixos, bombos i caixes, teclats i fins i tot trompetes i saxos; una vintena són els grups que han tingut una especial rellevància des dels principis del rock aquí al poble (recopilació del 2010), fins als últims dies.

A continuació, donaré pas a una recopilació d’històries, moments, concerts, i emocions que es veuen reflectides en un passat i un present de Deltebre en que la música ha estat la protagonista.

Molts dels músics tenen molt de talent i això es veu en el grup. Grups que alguns han arribat ja a la seua meta i que després d’haver-ho fet, continuen lluitant per a crear noves metes en la seua trajectòria; grups que per mala sort, havien estat un punt de referència en la música catalana i que per desgràcia van tenir que plegar. També grups, que no es mouen del seu nivell local i continuen agradant. I a part, bandes que havent arribat o no a la meta han sigut capaces de intentar posar-se al nivell de grups com Sopa de Cabra, Lax n’ Busto, Arangu, Australian Blonde, Obrint Pas, Pep Sala, Jarabe de Palo... i d’aquesta manera, compartir escenari amb ells.

Grups molt originals, suposo que per la terra que els envolta. El delta és i ha estat un gran punt d’influències i inspiració per a molts artistes de fora i locals, això per tant, també ha de repercutir en l’art i la màgia de la música.

En primer lloc ens situarem en una definició del que és el rock local i anirem aprofundint cap a com, on, i qui van ser els músics que van elevar-se i deixar petjada per primera vegada a la historia ‘’rockera’’ de Deltebre.

Seguidament, anirem desglossant i definint el pas a pas de cadascun d’aquests grups i, arribarem al Rock&Riu; un festival anual del poble on passen els grups del moment i, El Bosc... dels Somnis Dissecats; el projecte musical i conjunt més gran que s’ha fet al poble.

Finalment, ens centrarem amb les fonts d’informació d’on s’ha extret la informació i, com a part conclusiva; l’opinió personal i els agraïments, on explicaré les meves vivències i emocions que m’ha provocat durant la realització, i agrairé a les persones que m’han recolzat i han fet possible aquest treball.

IV.- El rock a Deltebre

Definirem el concepte de ‘’Rock Local’’ com una mena d’estil del rock, el primer estil que un grup de poble pot arribar a espirar. És el principi i l’origen de tota música local, tancada per unes fronteres encara no obertes per la simplicitat de la seva tècnica, i vivint els concerts dintre de la població, o per les comarques més properes.

L’ambient que es respira, els llocs quotidians que ens trobem avui, demà... pel carrer tot sovint, els bars, els pubs, la gent de cada dia, amics, turistes a l’estiu, el soroll dels cotxes que passen pel costat, els acoblaments de so pel micròfon, la festa, el riure, la bogeria, l’entrega, l’honradesa... el ‘’piiiiip’’ de les orelles de l’endemà pel matí.

Tot aquest conjunt de factors és el que crea i caracteritza aquest estil, no és defineix com l’estil heavy, metal, hard, etc.

Clar que cada grup te uns objectius, unes ambicions i una forma en particular de tocar i, també es caracteritza per un estil en concret, però, tot el conjunt de grups dintre d’una població reuneixen tots els factors abans esmentats, i l’empenta dels ciutadans, l’amistat, i l’apreci dels fans i/o amics de tota la vida, és el que fa que un grup en fase d’obrir-se a la llum (el principi de la seva carrera) pugui definir-se com a grup de rock del poble.

A més de la part objectiva del concepte, també tenim la subjectiva. La part subjectiva és un ampli tema que, te molt de cos de significat i que, amb poques paraules es pot descriure.

És realment un sentiment, és l’amor que se sent quan un grup toca a una plaça del poble amb tres o quatre persones que van a veure’l, però que en tot i això, aquestes tres o quatre persones realitzen i creen un ambient tant fester, que sembla que estigues a un gran estadi amb milers de persones a dins saltant, ballant i cantant com a bojos els temes preferits del seu grup. Realment això és molt gratificant.

En definitiva, si ens diguessin; descriu amb una frase el concepte de Rock Local. Jo diria: ‘’El Rock Local és l’ambient que crea el feeling entre un grup i la gent del seu poble quan toquen en aquest, o per les poblacions de les comarques més properes.’’

IV.I. Quan, com , i amb qui comença?

Eren voltes de l’any 1971, una colla de músics professionals i del poble s’uniren per tal de fer créixer el que encara no s’havia vist mai a Deltebre. Una banda de rock.

Tres dels fundadors foren Roman ‘’Lo Fuster’’ amb la bateria, a les quatre cordes Joaquim Alegre, i a la guitarra i veus Salvador Rius.

Ells oferien als seus oients i seguidors unes versions de Santana i altres grups de l’època. Foren caracteritzats per un estil de rock tirant cap a simfònic, o Big Band.

Aquest grup alimentador de les arrels de la història del rock i de la música en si a Deltebre, eren i són coneguts com a: Els Shunyk’s.

1.- ELS SHUNIK’S

Els Shunyk’s començaren la seva trajectòria ja d’adolescents sense encara el nom definitiu. S’uniren molts amics en un magatzem i tots tocaven diferents instruments, uns instruments de joguina o fins i tot una bateria amb pots i poals, però allí progressivament anaren restant-se membres i era el que convenia.

Una vegada eren la quantitat adequada, només els calien instruments de veritat, i es compraren el que van poder: guitarres velles, amplificadors vells...

El temps per als pares del rock a la població anà passant i poc a poc s’anaren formant de mica en mica, amb alguns canvis en els membres, però que tampoc feia canviar amb importància el grup. Aquesta formació que anaven guanyant els va permetre fer alguns concerts i participar en diferents concerts per la població.

Com que, lògicament no estàvem en els mateixos temps que els d’avui dia, Shunyk’s van tenir que deixar el seu plaer que era la música i ser substituït per alguna cosa que els venia obligada a fer. L’anomenada ‘’mili’’.

Quan l’estada a la preparació per a l’exèrcit va acabar, el Shunyk’s reprengueren el seu projecte musical que sempre els havia agradat tant disfrutar. La música era per a ells, el plaer de fer els que els agradava i no podien permetre que res ni ningú els ho arravatés, ni tant sols l’Estat Espanyol. Així que en seguida es posaren a tocar i composar, tant que el dia 6 de juliol de 1996 van participar en la primera edició de Rock & Mar juntament amb els grups també locals: Boira, Stranys, Grills, Esquitx, i Talia (de tecno).

Els membres ja anaren perdent la joventut a nivell d’edat, i les seves obligacions anaren augmentant fins al punt en que Shunyk’s van tenir que tornar a plegar. Però no es donaren per vençuts. L’any 2009 varen fer la seva reaparició a l’escenari del Rock & Riu al Centre Cívic i Cultural de Deltebre juntament amb: Sweet Dabura, cratOR, Alània, Saltimbanky’s, i Shit Frog.

Fins avui dia, els Shunyk’s són Salvador Rius (veu i guitarra), Paco Benavente (guitarra), Joaquim Alegre (baix), i Romàn Arques (bateria); estan instal·lats en un dels bucs d’assaig de Deltebre construïts a l’antiga escola de ‘’La Virgen Blanca’’.

IV.II. Grups Antics

Almenys he arribat a contar una 20a de grups que han existit en aquesta població; que d’aquests concretament 18, només n’exposaré 5; i no serà perquè els altres no s’ho mereixen, sinó perquè són dels que jo hi he estat més amb contacte, sigui pels components o amb el grup mateix.

Aquests 5 són: Slump, Stranys, Boira, Bad Days, i Desiguals.

2.- Stranys

Aquest grup de rock de Deltebre, estava format per tres nois de Deltebre i un de Camarles. El grup va néixer al juny de 1996 que, després d’improvisar una mica, van decidir assajar de debò i tirant endavant la seva carrera, motivats per la inquietud juvenil, les ganes de canviar els costums i la música; volien sortir a impactar.

Stranys van anar realitzant diferents concerts per al comarca, cosa que així donaven a conèixer la seva música per diferents poblacions. Entre aquests concerts es pot destacar la seva participació en les edicions de Rock & Mar dels anys 1996 i 1997 i la seva actuació com a teloners del grup Australian Blonde el desembre de 1997 al Centre Cívic i Cultural de Deltebre.

El grup estava format per Camilo Millan (veu i bateria), Carles Redó (guitarra solista), Rubén Mauri (guitarra rítmica), i Pau Salvador (baix i cors). El seu estil era el Hard Rock perquè creien que era una música poderosa i així, transmetre un concert poderós al públic.

El seu objectiu era arribar a gravar cançons en un maqueta cosa que van poder fer realitat amb El Bosc... dels Somnis Dissecats i, tocar el màxim possible. El seu primer concert va ser al Raül Team de Deltebre, i en van fer vora els 35. A més el grup va compartir escenari amb grups de renom com a teloners; grups com Australian Blonde i Sopa de Cabra. El seu públic sempre responia positivament encara que era en els pubs més heavys on tot era més caòtic i desbordant. En els pubs més romàntics, la gent sempre els mirava més estranyadament; i era normal, perquè eren els Stranys.

Varen necessitar ajudes municipals per seguir endavant com és el cas del local. Després però, no podies demanar res més, eren altres temps i no podies demanar res de subvencions i coses per l’estil, cosa que ara la situació és molt semblant. Ells mateixos es mantenien renovant l’equip cada any amb una mitja de 500€ anuals.

Als anys 1995 i 1998 eren durs, la gent jove no tenia ídols musicals degut a la força de la música electrònica d’aquell temps. Era una època marcada per la baixa informació musical i era més factible anar per la ruta del bakalao.

El seu somni més gran era fer un disc excel·lent, cosa que no van poder fer realitat en el seu temps i s’havia de treballar molt, però encara ho veuen com alguna cosa possible.

3.- Slump

http://sp8.fotolog.com/photo/40/37/52/generacio_x/1212763542034_f.jpg

La carrera musical d’Slump va ser curta però intensa. Va néixer cap a l’any 1997, inspirats per la bona acollida que estaven tenint les primeres cuejades de Boira, i animats per aquests mateixos, ja que eren companys de colla, i tothom tenia curiositat per saber que podia sortir d’aquest nou projecte que s’estava forjant.

En un principi el nom triat per a la formació va ser Dr. Slump en clar homenatge a la sèrie d’animació dels anys 80 protagonitzada per l’Arale i el professor Sembei Norimaki, però després d’un temps se van saber que ja hi havia una banda en funcionament amb aquest nom, i decideixen retallar-ho només amb SLUMP.

Aquest primer embrió del grup està format només per tres components: Pedro Marín a la guitarra rítmica, David Castellà ‘’Pippen’’ a la guitarra solista i, David Royo ‘’Rocco’’ a la veu, éssent acompanyats a les seves aparicions en directe, per components de Boira per completar la formació; Marc Fabra ‘’Markel’’ a la bateria, i Manel Salvador o Agustí Oriol al baix. Aquestes primeres aparicions a més estaven emmarcades sempre dintre dels concerts de Boira, amb breu aparició intermitja, per interpretar el tema de producció pròpia i de clara vocació Punk, ‘’Zoofílic’’. Poc temps després ‘’Rocco’’ recupera el contacte amb un amic de la seva adolescència que tenia un baix, i algunes nocions de com fer-lo sonar, i el convenç per a que prengui unes classes i entri a formar part de la banda; ell és Silvestre Burillo ‘’Silver’’.

El ritme d’assajos en aquell temps era bo i constant, i a mitjans de 1998, estan en condicions de fer el seu primer concert complert.

El lloc triat per a dur-lo a terme és la sala fòrum de Deltebre, que en aquells temps oferia actuacions en directe gairebé cada cap de setmana. El Set-List d’aquell concert el van formar a grans trets, les següents cançons: ‘’Dive’’ de Nirvana, ‘’Crackerman’’ d’Stone Temple Pilots i, ‘’Sunday Bloody Sunday’’ d’U2 en quan a versions. I temes propis com: ‘’Zoofílic’’, ‘’La comercial’’,’’La Idea de la muerte’’ i, ‘’Deadly Sins’’.

L’actuació va ser un èxit rotund tant en quant a públic com per la bogeria col·lectiva que va generar, sent valorada la banda per molts dels assistents, com més potent i creativa que havia nascut mai al poble.

Aquell estiu van fer diverses aparicions curtes, sempre juntament amb altres grups (Stranys, Boira...) en petits festivalets, a les festes majors de La Cava, al Pub Sol, a la Sala Raül Team, així com a la primera edició del que s’anomenava llavores el Rock & Mar a la platja de Riumar, i que ja per a la segona edició i degut al canvi de la seva ubicació, passaria a anomenar-se Rock & Riu.

A finals de 1998, s’anuncia la gravació del recopilatori de bandes locals subvencionat per l’Ajuntament de Deltebre. ‘’El Bosc... dels Somnis Dissecats’’. Slump, es pren seriosament aquesta oportunitat, i treballant molt estretament amb el productor de música electrònica local John Eftwo, enregistren ‘’La Idea de la Muerte’’ i ‘’Deadly Sins’’ aconseguint resultats sorprenentment professionals, mesclant el seu estil punk-grunge amb arranjaments electrònics no gaire habituals per a l’època.

Ja al 1999, es publica aquest CD, però la nul·la distribució del mateix fa que passi sense cap pena ni glòria, la qual cosa suposa una enorme decepció per a les bandes que en formaven part. En el moment de la publicació del CD, s’organitza un concert de presentació al Centre Cívic de Deltebre, on Slump fa la seva primera i única actuació amb bateria que acabaven de fitxar, Manelet ‘’l’Ampostí’’.

Les decepcions, la impossibilitat de fer front econòmicament a les despeses que suposava en aquell moment mantenir el grup, i les tensions cada cop més constants entre els components, decideixen i prefereixen continuar ser amics abans que mantenir el grup i acabar barallats, fan els assajos cada cop menys habituals i que Slump mori poc a poc, i sense fer soroll.

4.- Desiguals

A voltants dels anys 1997 i 1998, Joan Forés, i Javier Forés varen conèixer un personatge singular que tocava la bateria al mític grup Shunyk’s. El varen conèixer al Café Clàssic de Deltebre i els van invitar a anar al seu local situat a l’edifici on estava l’Escola Taller per tocar una estona i gaudir de la música. Allò va ser al·lucinant per a per a tots perquè mai havien vist una bateria real i menys tocar juntament amb una.

Van accedir a la proposta de tocar amb i ells i clar, per a ells va ser una cosa fora de sèrie. En seguida van muntar un ‘’rollet’’ blues i algunes bases simples però per a ells genials i increïbles.

Llavors van anar agafant el costum d’anar a tocar així ‘’del pal’’ fins que van aparèixer les ganes i motivació suficients per fer realment un grup de veritat, ja que necessitaven un local i un cantant.

El tema de cantar va sorgir quan van començar a fer la versió de Purple Haze de Jimy Hendrix al cap d’uns dies d’anar tocant que cantava Joan Forés sense micròfon i que acabava desfet de la gola. Més tard van demanar un local a l’ajuntament i durant l’any que van tenir que esperar anaven fent ‘’d’ocupes’’ al local dels Shunyk’s i Stranys que també estaven allí de manera que compartien local però de forma legal.

Al local del costat assajaven uns joveníssims Boira que era llavors quan iniciaven la seva carrera i era un dels grups que sempre anaven a veure quan tocaven.

El dia que l’ajuntament els van concedir el local estaven intensament eufòrics, ja feia temps que havien pensat el nom de Deiguals però és clar, necessitaven el local. Van tenir que anar a buscar les claus a casa d’un home d’edat bastant avançada que tocava en una orquestreta que hi havia allí assajant anteriorment, eren tots grans i havien plegat, i només va faltar veure sota uns llençols un equip de so que ràpidament el van adoptar.

Els Desiguals estaven formats per quatre membres: Joan Forés (veu i guitarra), Javier Forés (guitarra), Jacobo Escudero (Baix), i Arturet de Turres (bateria).

Els primers concerts el van fer amb l’equip d’aquella gent i amb un baix que semblava de suro. Desiguals van tocar al Pub Glops situat a la plaça del mercat de La Cava i desprès d’uns mesos al mateix lloc. Més tard ja es van comprar un equip amb un préstec de 700.000 Pts. Que van anar pagant durant 4 anys i que encara conserven algunes coses com la taula digital Yamaha, el monitor Laney, altaveus Das...

Els desiguals van continuar fins acabar la seva trajectòria l’any 2002 i havent gravat la seva maqueta ‘’Sóc d’Aquí Baix’’ amb un canvi de bateria incorporant a Camilo Millan. La falta de temps i il·lusió per aquell projecte es va anar esvaint ja que tots havien començat a portar a terme projectes nous; el clar exemple de cratOR, on Joan Forés hi ha estat clarament involucrat.

5.- Bad Days

Al igual que a molts dels seus companys els unia el futbol, als Bad Days els unia i sentien una forta devoció per la música. Varen començar de molt petits a tocar juntament i casi bé sense saber tocar el seu propi instrument. Això va fer que poc a poc anessin agafat confiança entre tots cosa que va fer que d’allí en sorgís una nova banda de rock.

Afirmen que l’estil que crea una cada grup és sempre un referent de la música que han escoltat. En el seu cas l’estil que més s’aproximava era una fusió de heavy i hard rock els primers anys de la seva trajectòria o carrera, i un rock més poderós els últims anys.

Generalment els membres que més van caracteritzar Bad Days van ser: Aarón Bertomeu (veu i guitarra), Oscar Tomàs (guitarra), Mateu Blanquet (baix), i Victor Zaragoza (bateria); encara que més tard s’introduí Gustavo al baix. Els últims anys hi va haver alguns canvis que no varen afavorir massa el grup.

L’objectiu de Bad Days era fer i crear una música que els fes sentir bé personalment i fer-la arribar a tot el públic possible. El seu primer concert va ser al Bar Universal de Deltebre on Paco Morales sempre es va mostrar interessat en els bandes emergents del poble, i on casi tots els grups locals del poble hi han tocat. No cal dir que per a ells aquest fet va ser considerat com una gran oportunitat fer el seu debut en aquella casa.

La gent sempre els felicitava per veure uns músics joves als escenaris i això era més important que tocar bé. Si la gent s’ho passava bé amb la seva pròpia música i els temes que versionaven, ja es sentien contents.

No varen estar orgullosos al 100% , perquè molts cops els nervis traïen els membres de Bad Days als escenaris. El bateria afirma que si no aprens a tocar amb aquests nervis no ets sens còmode i per això mai sortien satisfets dels concerts, que mai van tocar prou com per a aprendre’n.

El grup va necessitar ajudes municipals per portar a terme el seu projecte de banda i els van concedir un buc d’assaig, més es van fer una petita inversió de 300€ per comprar-se un equip de so de segona mà, els va donar rendiment tota la trajectòria ja que pràcticament no feien concerts i ja els era suficient per a tenir-lo al local i poder assajar. El grup va fer entre 5 i 7 concerts en tota la seva carrera.

Al principi la meta del grup era tocar per tot arreu, sonar per la ràdio, gravar videoclips... Però aquest somni es va anar malmetent a causa dels canvis humans que va anar sofrint el grup. Aquests canvis van comportar la dissolució del grup, no s’ha d’oblidar mai que una banda o grup és un conjunt d’amics i aquest sentiment es va perdre més d’un cop.

El grup va anar tocant per poblacions de les Terres de l’Ebre com l’Aldea i diverses poblacions de la província de Tarragona, apareixent també en un directe pel Canal Reus TV, i gravant una maqueta als estudis ‘’So i Art’’ de Badalona.

6.- Boira

El components que Boira integrava eren Ramon de Polet (veu), Manel Salvador (Veu i Guitarra), Agustí Oriol (Guitarra), Joan Roca (teclats), Pau Casanova (baix), i Marc Fabra (bateria). Cantaven en català.

Començaren a assajar a principis del 96. El seu primer concert va ser el 4 d’abril de 1996 i des de llavors van començar a fer una espècie de mescla entre la música i el teatre, i que sorprenia al principi dels concerts amb breus espectacles recreant situacions diferents i un toc surrealistes com per exemple: embolar bicicletes, soltar una parella d’ànecs, sortir de dins d’un contenidor vestits d’àngels i tirant pètals de flors...

Durant un concert anti-trasvassament van aparèixer estirant un carro coronat de torxes de foc amb Ramon de Polet lligat a dalt (simbolitzant el moribund).

Boira va ser un grup amb molta denominació ja que durant la seva trajectòria va compartir escenari amb Autralian Blonde, El Chaval de la Peca, Sopa de Cabra, Lax n’Busto, etc...

Més tard, Boira va aplicar un nou concepte a les seves actuacions i hi van involucrar la pintura; l’artista Josep Redó pujava a l’escenari en ple ‘’show’’ i, sobre un llenç de 3x2m, pintava inspirant-se en la música que sonava en aquell moment. Un final de concert destacable que van anar repetint alguna vegada va ser amb la cançó ‘’Terra de Fang’’ de Josep Bo i untant a Ramon de Polet de fang.

L’últim concert d’aquest mític grup va ser a voltes del 2000 més o menys.

Quan Boira estava en ple auge musical, un productor sense escrúpols, anomenat Ferry D'Arcy va prometre moltes i grans coses al grup que en seguida es va il·lusionar, però el productor els va enganyar. Tant va ser el cop per a Boira que mai es va poder recuperar i es van veure forçats a dir adéu a la seva gran carrera.

Boira va participar en les edicions que va poder de Rock & Mar i Rock & Riu, i també va ser protagonista en el treball conjunt de grups locals (El Bosc... dels Somnis Dissecats) que consistia en la creació musical d’un CD i Casset amb les cançons més rellevants de cada grup que hi participava, amb: -Maleït Amor i –La Injusta Venjança.

Actualment el públic seguidor de Boira vol un concert d’adéu, ja que la seva desaparició va ser una mica silenciosa. El concert, acceptada la proposta del públic per part del grup, es farà en breu i segurament a la 16a edició del Rock & Riu al 2011.

IV.III. Grups Actuals

L’any 2010 s’ha arribat a fer un recompte de 7 grups en rodatge al poble.

Entre aquests consten: cratOR, JUNO, Saltimbanky’s, Alania, Croissant, Shunyk’s i Shit Frog; més un cantautor amb el nom de Sweet Dabura format per Hugo, que també ha participat en les dos últimes edicions del Rock & Riu i que ha requerit en algunes cançons la presencia d’altres músics com Aaron o Oscar; tots tres, ex-membres de Bad Days.

9.- Saltimbanky’s

El grup va ser format el 2005 a partir de 5 membres: Víctor, Zarina, Ruben, Adrian, i Roman. Durant aquests 5 anys de recorregut el grup ha tingut bastants de canvis en els membres, passant per èpoques en el que només han sigut 3 i, èpoques en les que hem sigut 8. Recentment hi ha hagut moltes modificacions, quedant-se en 7 components.

Tots aquests canvis han dificultat la continuïtat d’un treball, ja que en més d’una ocasió gairebé han tingut de refer-ho tot. Però, han pogut vèncer totes aquestes adversitats sempre han tirat endavant.

Durant aquests anys han interpretat un total de 7 temes propis i més de 15 versions d’artistes internacionals. . També cal destacar alguns fets que corroboren l’esforç i les intencions del grup com: -la gravació d’una maqueta amb mitjos propis, -l’elaboració de pàgina web (www.myspace.com/saltimbankys), -creació de compte Facebook, logotip, etc. El grup va començar a tocar a partir de la inquietud, de la necessitat que tenien en compartir tot allò que han estat aprenent, la necessitat de fusionar diferents instruments en la finalitat de crear música. Però el verdader motiu va ser el plaer.

La banda, encara que el seu plat fort no és el rock, fa música Funky, que molts cops mesclen amb tocs de Blues, Jazz, Soul... És un dels estils que més els agrada ja que és bastant complex, però tècnicament i rítmicament impressionant, un estil que els ajuda a millorar, ja que és molt potent tècnicament i que fa que toquin coses que per ells mateixos no farien mai.

Saltimbankys diferencien 2 tipus d’objectius en la seva trajectòria. Els secundaris i els principal. En els secundaris veuen clar que tindrien que millorar cada dia, gravar algun disc en un estudi professional, fer del teu grup una grup conegut per tothom, actuar en sales de renom... I el més potent i principal, arribar a viure de la música, i així poder passar la major part del temps fent el que més els agrada.

Els concerts que el grup ha quedat més satisfet i que han sigut més importants són: -Plaça de Nicanor en l’aniversari dels 50 anys, on va anar molta gent que tenia entre 35 i 55 anys, els quals coneixien molt els temes que interpreten i va tenir una gran acceptació. -El ball del sindicat (09-05-09), on van compartir escenari amb els seus companys JUNO i va ser una nit molt especial. -A la terrassa del cafè Clàssic (22-08-09), envoltats de tots els seus amics, i ple de gent.

El grup està instal·lat en un buc d’assaig de Deltebre que l’ajuntament d’aquest els ha cedit, a ells i a molts altres grups.

Com ja hem dit anteriorment, actualment són 7 membres, però encara no es pot fer públic els noms dels nous membres perquè ho volen anunciar en el moment oportú. En canvi, si que es poden detallar els instruments: bateria, baix, guitarra i veu, trompeta, i saxo.

10.- JUNO

JUNO, format per Joan Roca (guitarra, teclat i veu ); Agustí Oriol (guitarra solista); Jordi Queral (baix i cors); i Andreu Navarro (bateria) a l’estiu de 2008, i alguns d’ells ex-components de l’antic grup Boira, comencen una carrera musical amb empenta i serietat per tal d’aconseguir una satisfacció amb la música després del terrible final que Boira va patir i, i que va acabar deixant als seus membres fora de sí.

En el mateix any que JUNO va néixer, i immediatament el mateix hivern, JUNO va donar a llum a la seva primera maqueta amb temes originals. Aquestes cinc cançons són: -Faults, -Collapse, -I Wanna Sleep Tonight, -Breakdown, i –The Way I Have. I l’any següent ja comencen a fer concerts per les poblacions de les comarques ebrenques ( Deltebre, La Ràpita, l’Aldea... ).

A la tardor del 2009 JUNO participa en la gravació del CD ‘’Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo’’ versionant el tema ‘’A Vegades’’ que ben aviat passarà a formar part del seu repertori en els concerts.

Acostumats a assajar a la casa d’un dels components, JUNO demana un buc d’assaig a l’Ajuntament de Deltebre que en poc temps li va ser concedit i aviat va ser veí de tots els altres grups com cratOR, Shunyk’s, Alania... i a més, compartint local amb Croissant fins poc després del Rock & Riu, que aquest va marxar.

El seu repertori és íntegrament en anglès excepte ‘’A Vegades’’ que és en català, i format per temes propis i versions d’altres grups com: David Bowie, Radiohead, Eels, Franz Ferdinand, etc.. i les seves influències provenen del Pop-Rock britànic més modern amb alguns tocs més clàssics.

Actualment es troben composant temes propis que esperen estrenar aviat.

11.- cratOR

La història de cratOR comença amb el grup Comando Delta, format per Kike Bonet (veu i guitarra), Andreu Bertomeu (baix), Joan de Marita (guitarra), i Xavi Villalví (bateria) i que assajaven a un magatzem típic d’una casa. El components tenien una mitja d’uns 11 o 12 anys i l’any 2000 van tocar al primer Rock & Riu. Al poc temps es desferen.

Kike i Andreu es van quedar i junts van començar el projecte musical de cratOR que va incorporar com a nous membres a Jaumet com a bateria i Clemente com a cantant. Kike va conèixer a Jordi a l’escola que aquest, entusiasmat per sentir que el seu amic tenia un grup, va decidir fer la proba prèvia amb teclat que el seu amic li oferí per entrar. Jordi, motivat pel malament que li havia anat la prova, va emprendre classes de piano i, amb una següent prova, finalment va ser integrat al grup. En el període de temps que en Jordi encara feia classes, cratOR va tocar al Café Clàssic, el primer concert de cratOR.

Després d’aquest concert van decidir prescindir de Clemente i va continuar cantant Kike, i Jordi va ocupar la part dels cors, a més del piano que més tard ja serà ell el cantant per complet.

L’aparició totalment per sorpresa d’un home de St. Jaume va ser de molt bon grat per a ells ja que el va oferir sense res a canvi un equip de so que els permetia fer molts més concerts. Aquí entrà Oscar Tomàs a una segona guitarra.

Entre els anys 2001 -2002 Joan Forés; cantant i guitarra, i amic dels cratOR es va deixar veure en alguns concerts interpretant el solo de The Wall, però encara sense formar part del grup. El problema ara era que hi havia tres guitarres i Oscar va decidir abandonar el grup i entrar a formar part de Bad Days. Al mateix temps Desiguals posaven fi a la seva carrera musical i Forés va acceptar la proposta de cratOR per seguir amb ells, però tot el repertori. El misteriós home, va reaparèixer demanant-los l’equip que els havia deixat i com que ells ja tenien alguns estalvis i, Forés una part de l’equip de Desiguals, tampoc va ser una gran decepció.

L’obsessió pels alts coneixements musicals de Forés, va fer créixer un alt entusiasme als membres, tal que van arribar a fer una cançó de 40 minuts: ‘’La Trilogia’’. L’auge musical va portar a cratOR per un camí de concerts sense parar per llocs com el Perelló, Riumar, Café Clàssic, Bar Universal, el Rock & Riu, Tortosa (on van quedar finalistes del concurs Ebremúsik de maquetes entre els anys 2006 - 2007), Riudecols, Festour (amb Obrint Pas)...

El grup va arribar a un punt d’estancament, i van decidir fer una gira acústica que només va durar un concert i gravat en DVD, al Bar Universal, ja que Jaumet va deixar-se el grup posteriorment d’un següent concert (no acústic) al Festour. Jaume més tard va entrar a formar part de Saltimbanky’s.

A partir d’aquí va començar una etapa de cratOR que ningú esperava.

Els membres de cratOR van oferir la proposta de bateria a Víctor Zaragoza, el bateria de Bad Days i, més tard aquests Bad Days van deixar la seva carrera, així que Víctor estaria simplement per cratOR. Ara els components de cratOR serien els d’avui dia: Jordi (veu i teclat), Kike (guitarra), Forés (guitarra), Andreu (baix) i Víctor (bateria).

Començaren a fer concerts per les poblacions Ebrenques i, més tard per les comarques de Tarragona i Barcelona, cosa que els va fer pensar en un possible projecte de disc, el seu primer CD. I tal va ser l’empenta que, al 2010 va sortir a la llum ZERO, el disc que donava a entendre un projecte totalment fet per ells sense passar pel filtre de cap productor i la posició en que es trobaven: iniciant la carrera musical més gran que cap grup del poble havia fet mai. ZERO comprenia els temes: -Show me the Stars, -Monotonia, -Secrets, -L’Últim Viatge, -On Aniràs, -Tot Sol, -Al Revés, i -Al Fons del Temps. Aquest CD també era una iniciativa d’alguna manera, ja que aquí començava una llarga etapa per al grup, no llençar els temes de tota la vida que els havien fet arribar allí.

Més tard cratOR va participar al concurs de bandes internacional Emergenza on van quedar segons en la primera eliminatòria a la sala Mephisto de Barcelona, primers a la segona eliminatòria a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona, segons a la Razzmatazz 2, i també segons a la sala oficial de Razzmatazz on Víctor va quedar com el millor bateria del concurs, i Joan i Kike, com a els segons millors guitarristes del concurs.

Des de llavors, cratOR ha sigut nombrat a arreu de Catalunya, anant per televisions i ràdios i per si no fos poc, va conèixer a Pep Sala, que es va dedicar exclusivament a ells per ajudar-los en la creació de les cançons d’un segon disc.

Actualment (gener de 2011), cratOR es troba recentment ubicat a l’Indie Studio de Pep Sala a Vic, on prendrà part de protagonisme entre la música catalana un disc que segurament sortirà a la llum cap al març d’aquest 2011.

12.- Shit Frog

Shit Frog són un grup d’amics de tota la vida que sempre els ha agradat la música, concretament el rock, i sempre els havia motivat el fet de crear un grup de música. Des que van entrar al món del rock, han admirat tot el que envolta els grups musicals.

Actualment la banda està formada per Oscar Pelló (veu i guitarra), Marc Masip (guitarra), Mateu Blanquet (baix) i, Joana Fornós (bateria); ja que la banda va sofrir alguns canvis a la bateria que abans ocupava Jose Luís, i l’afegiment d’un altre guitarrista: Marc Masip.

El grup toca un estil post-grunge, ja que és l’estil alternatiu que més a ha influenciat a Oscar.

Shit Frog ha fet 3 concerts en tota la seva trajectòria. El primer va ser al Bar Universal de Deltebre, a mitjans de Setmana Santa de 2009 amb un so bastant nefast per no haver-se

molestat en provar ni res d’això, però amb el record d’una bona festa. Els altres dos van ser en les 14a, i 15 edició del Rock & Riu.

El grup ha experimentat diverses opinions de les seves actuacions, des dels qui defensen que la seva música els agrada molt i han de seguir practicant, als qui diuen que el que ells fan està molt vist i no ho fan bé. Orgullosos o no, el grup accepta tot tipus d’opinions i crítiques perquè les primeres els posen contents i motivats, però de les segones se’n pot treure molt profit, t’ajuden a progressar i a veure errors que ells mateixos no arriben a captar.

Ells personalment, no estan massa satisfets del seu rendiment. Ells mateixos, saben que el grup no és una sola persona i que depèn de tots, però de la mateixa manera, consideren que no han demostrat als concerts les hores que han dedicat a assajar.

La banda ha necessitat ajuts municipals per a que el seu desig de grup pugui ser complert, però malauradament, últimament no ha demostrat una bona actitud en front de l’ajuntament i, una vegada van ser fets fora del local perquè havia d’entrar una associació, i més tard al decidir qui hauria d’ocupar els locals, l’ajuntament va decidir que Shit Frog no en tindria buc almenys fins que no se’n fessin de nous. Tampoc van fer cap forta inversió conjunta per comprar material, sinó que es basten en els seus amplificadors i instruments propis.

L’objectiu de Shit Frog ha estat escampar les seves idees per allí on la música els porti i, seguir fent concerts per la zona.

13.- Croissant

Amb el projecte de grup ‘’Little Wooden House’’ que per mala sort no va poder tirar endavant, Croissant apareix a l’escenari amb el nom provisional ‘’Amnèsia’’ al Rock & Riu de Deltebre, el Setembre de 2010 que, amb un petit recopilatori de 3 versions va aconseguir captar el públic.

Croissant està format per 4 components: José Luís (bateria), Gerard Bonet (guitarra), Tatiana Pagà (guitarra), i Julio Aliau (veu i baix). Aquest grup vol, a mesura que la seva carrera vagi en augment, arribar a un estil rock indie i en català; pensen que és el que avui dia pot tenir més consideració per part del públic.

Gràcies al grup local cratOR, Croissant va poder tenir un local que era on aquest guardava el seu material. Més tard, el grup local JUNO es va disposar a compartir local amb ells en el mateix buc, que va ser quan Croissant va acabar de polir una mica més el seu repertori per al concert del Rock & Riu.

Una vegada passat el Rock & Riu, Croissant va tenir un altre ‘’bolo’’ al Pub Clàssic de Deltebre juntament amb un gran músic de Camarles; Joan Rovira i sonoritzats per Joan Forés. Cal destacar que va assistir-hi molta gent.

Després d’aquest concert i d’una reunió amb l’ajuntament de Deltebre, Croissant va ser forçat sortir del local i es va quedar sense assajar una bona temporada.

Actualment i després d’una altra reunió amb l’Ajuntament, Croissant comparteix local oficialment amb el grup local-ampostí Alània i, es prepara per a possibles nous concerts.

IV.IV. El Bosc... dels Somnis Dissecats

El Bosc dels Somnis Dissecats és un projecte musical conjunt entre els grups del poble de l’any 1998 en que hi participaven els grups:

-Boira

-Esquitx

-Slump

-Stranys

-Talia’s Dream (tecno)

-DJ CH (tecno)

-Ylenia (tecno)

Organitzat per la casa de cultura, El Bosc dels Somnis Dissecats es va estendre per les terres de l’Ebre per dos tipus de vies, una més moderna que l’altra: el típic casset, i el CD. Cadascun d’aquests grups va posar-hi 2 temes propis.

El pressupost total que suposava per a l’ajuntament va ser d’unes 1.100.000pts aproximadament, incloïa: la confecció d’aproximadament unes 450.080pts (confecció de 500 cassets i 500 CDs), drets d’autor, fotolits, part posterior), la gravació de les 14 cançons via Joan Santos d’aproximadament un unes 260.100pts (ensamblatge a DAD, gravació, i edició), la maquetació de la caràtula del CD i casset d’aproximadament unes 118.300pts (preu de fotolits), l’equip de so i llum del concert de presentació d’unes 165.000pts aproximadament.

Els CDs es van vendre al públic a 1500pts i els cassets a 1200pts.

El concert de presentació del dia 27 de juny de 1998, va ser un gran èxit. Llàstima que la distribució d’aquest nou treball va ser nul·la. Els grups van actuar i tocar les seves cançons amb el següent ordre:

ROCK

-Stranys.- Tres àngels i Elisabeth

-Slump.- Deadly Sins i La Idea de la Muerte

-Boira.- Maleït Amor i La Injusta Venjança

-Esquitx.- Esquitx i Fes-te la Festa

TECNO

Talia’s dream.- One Summer Night, Feel it rmx 98, i The Reason Why

DJ CH.- Drippy i Divide by Zero

Ylenia.- Pensando en ti

Algunes de les lletres protagonistes del projecte ‘’El Bosc... dels Somnis Dissecats’’ foren:

BOIRA - MALEÏT AMOR

Ha caigut la nit i m’he perdut

I la pluja no em deixa continuar.

Que li ha passat a la teva mirada?

On està la màgia que un dia em va encantar?

I ara tan debò pugués trobar

Una fada que em deslliurés

D’aquest amor, maleït amor,

Tan debò t’ofeguis al mar de l’oblit

I quan t’afonis emportat amb tu

Els contes i llegendes que mai van existir

Perquè no meu podia esperar mai

Que aquella amb qui solia confiar

Em claves el punyal i em deixés dessagnar

Quan s’apaga un estel, mai més tornarà a brillar

I ara s’ha apagat la teva llum

Jo no tenia res, i tu meu vas prendre tot

Voldria no haver-te conegut, em vull escapar

D’aquest amor, maleït amor

Tan debò t’ofeguis al mar de l’oblit

I quan t’afonis emportat amb tu

Els contes i llegendes que mai van existir

I quan les paraules no tinguin cap sentit

I quan te n’adonis del camí que has triat

Buscaràs la llum, al mig de la foscor

Però no la trobaràs i cridaràs.

SLUMP – DEADLY SINS

The gluttony is the habit

Of eating and drink too much,

And the greed is a strong desire

To have a lot of something,

Specially food, power or money,

Or money…

Long is the way, that out of hell lead up to light.

The sloth is not waiting

To work, laziness…

And the lust is a strong desire

Often uncontrolled,

Sexual desire, desire

Desire…

The pride is to have an

Exaggerated opinion of

Yourself, because of your

Position, looks, wealth,

Yeah, yeah, yeah…

The envy is the feeling

You have towards

Someone when you wish

That you, had their

Qualities or their possessions

Qualities or their possessions…

Long is the way, that out of hell lead up to light

The wrath is a strong anger,

Specially when you want

To punish someone

For something

They have done,

Something they have done

STRANYS – ELISABETH

Vas caminant cap a casa, ulls ben marcats, llavis roig viu

Dolça mirada que em fa perdre. Tu saps que jo per tu lluitaré

Tan desitjada reina de la nit desitjada.

Oh, oh, Elisabeth, reina de la nit. Oh, Oh, Tu em fas patir,

Oh Oh Elisabeth...

Vas caminant cap a la disco i no el preocupis que aquesta nit

Jo vindré, i les jugades que et vulguin fer amiga no cal preocupar-te

Perquè allí estaré...

Tant desitjada reina de la nit... desitjada

Oh, oh, Elisabeth, reina de la nit. Oh, Oh, Tu em fas patir,

Oh Oh Elisabeth...

A més, per les Terres de l’Ebre i voltants, els diaris també oferiren als lectors noticies d’aquest esdeveniment.

IV.V. El festival de rock de Deltebre ‘’El Rock & Riu’’

1.- Què és? On i quan es celebra?

Cada setembre, i coincidint amb les activitats de la Setmana de la Cultura Catalana, arriba la cita per excel·lència de la música local en directe: el Rock & Riu. Una plataforma ideal de projecció pública per als nombrosos grups locals de música que té Deltebre i que, amb l'ajuda de 12.000 watts de so, 40.000 watts de llum i una pantalla de 24 metres quadrats destinada a projeccions diverses, converteixen l'esdeveniment en un gran espectacle audiovisual.

Amb l’edició del 2010 el Rock&Riu compleix ja la 15a que es va celebrar al Centre Cívic per les condicions climàtiques que ofereix el setembre, i no van permetre que es fes al tradicional Parc del Riu.

Aquest espectacle de concerts normalment cau entre el 17 i 18 de setembre i inclús anteriorment s’havia fet abans, en el que en el seu moment era el Rock & Mar. Durant la nit hi ha exposicions d’art de diferents artistes (els que hi volen participar) i un mercadet de productes alternatius.

Aquest últim any 2010 els grups que hi van assistir van ser:

- Sweet Dabura

- Alania

- Shit Frog

- Juno

- Saltimbanky’s

- Shunyk’s

- Amnèsia

- Crator

Van haver videoprojeccions dels diferents grups participants i com a final de festa, una sessió de música a càrrec del Dj. On da Moon.

A l’any 2009, el Rock&Riu va ser protagonitzat per:

-Sweet Dabura -Shit Frog

-Shunyk’s

-cratOR

-Juno

-Alania

-Saltimbanky’s

A l’any 2008 van participar entre d’altres: Alania, ReS, cratOR...

2.- Una mica d’història

Era l’any 1996, concretament el dia 6 de juliol que, gràcies a l’ajuntament de Deltebre i l’associació cultural ‘’ La Milotxa’’ van donar forces a un projecte musical al poble, el Rock & Mar. Es celebrava a Riumar, al passeig marítim.

El primer Rock & Mar va ser al 1996 amb un equip de 35.000w de potència i els grups protagonistes anaren passant per l’escenari en el següent ordre:

-Grills

-Boira

-Talia (tecno)

-Esquitx

-Shunyk’s

-Stranys

L’èxit va ser tal, que l’any següent (1997) es va repetir una vegada més però, el dia 18 de juny. Les condicions climatològiques no van afavorir aquell dia precisament i es van veure obligats a celebrar-lo el dia 28 de juliol; com a protagonistes, els grups:

-Ylenia (tecno)

-Boira

-Stranys

-Dr. Slump

-De Vaques (grup de Camarles)

L’èxit va tornar a ser favorable i el festival es va anar repetint fins que el van fer coincidir amb la Setmana de la Cultura Catalana. Ja a l’any 2000, es va celebrar al Club Nàutic de Deltebre (La Cava) i va passar a anomenar-se tal i com el coneixem avui dia com a: Rock & Riu. Els grups locals que hi participaren foren:

-Boira -Ja Quedarem

-Stranys -Freedumb

-Desiguals -Comando Delta (Sense consideració en cap fulletó)

Més tard, i per la poca capacitat que pot abastar el Club Nàutic, el Rock & Riu va passar a fer al Parc del Riu de Deltebre (Jesús i Maria) i així, fins a l’actualitat.

Es va parlar en una reunió recent, que per les condicions climatològiques que ofereix el setembre, el Rock & Riu es podria traslladar a l’agost, que es combinaria en les festes i segurament atrauria més gent perquè és temps de vacances, però no hi ha res decidit, encara que la majoria de grups no discrepen d’aquesta proposta.

V. Opinió Personal

Sempre havia pensat que mai seria suficientment competent com per realitzar una tasca tant dura com un treball de recerca, i això que encara falta molt. Tot i així crec que he realitzat amb un cert èxit la missió que tenia encomanada: fer una recerca mitjançant persones i medis de comunicació, com també entitats i que gràcies a això, podés crear, marcar un punt de referència, i donar les gràcies a tots aquells que han fet possible i s’han decidit a saltar des de Deltebre cap a l’escenari. I a més ha sigut possible la creació d’una pàgina web per al treball, on estarà la informació a l’abast de tothom a qui li sigui necessària (http://rockdeltebre.blogspot.com/)

El Rock a Deltebre, realment, ha arribat a ser motivació per a algú investigar-ho. Això, per simple que sembli, ha resultat ser motiu d’estudi i, crec que realment val la pena. Fer un reconeixement a tots o quasi tots els grups que s’han atrevit a donar el pas, per a mi és una gran victòria. Per això penso i m’agradaria que, aquest arxiu, arribés a fer us també als grups mateixos i que mai perdin l’esperança en la música perquè si ha hagut algú com jo que ha volgut mirar de reconèixer-los; també hi pot haver algú més.

Jo, com a membre del grup Croissant, invito a qualsevol que es vulgui sumar a la música, perquè no cal ser bo o dolent per gaudir de tocar, el que cal és l’empenta i l’ajut del poble per tirar endavant, això és el que realment es necessita. Però això és una cosa que no em preocupa en absolut, siguin amics o familiars, o l’ajuntament del poble; són factors que si no ets tu qui te’ls poses en contra, sempre els tindràs al teu costat.

Molts cops penses que ja n’estàs fins al cap de tant de prémer tecles del teclat, de fer clics amb el ratolí, d’anar amunt i avall fent entrevistes a tort i a dret, de llegir pàgines de documents que potser ni et serviran de res... Però realment tot t’ajuda a marcar una altra etapa en la teva vida, una etapa plena d’informació i de satisfacció personal, perquè una altra vegada més saps que ets capaç de superar-te a tu mateix. I a partir d’aquí, sabràs que ets capaç de crear molts arxius de recerca propis per compartir amb tot el món, que t’interessin és clar, i de saber que allò ho hauràs fet tu t’omplirà de nostàlgia recordant aquest primer que has fet, el teu primer TR.

Així, tot el que ens passa pel cap ara d’aquest document (n’estic fins al cap, no ho acabaré, ens volen matar...) quan arribarem a la nostra vida laboral i voldrem continuar investigant en altres temes, valorarem aquest procés previ i sabrem que simplement, és un esbós del que pot ser una vida plena de descobriments fets per tu en temes de qualsevol àmbit (història, ciència, cultura...).

Així que, per molt que ara, havent acabat el treball d’investigació pensem que ja està i que aquí s’acaba tot, realment; no ha fet només que començar. Ara començarà la veritable vida d’investigació i recerca; però no només de temes socials, històrics i científics; sinó que fins i tot prendran més protagonisme els temes interiors i personals. Una recerca infinita de vies per com fer les coses el millor possible, per tal de respectar a tothom, com també ser respectat: la recerca de la teva vida (en els dos sentits).

Resumint una mica, i ja per acomiadar-me i acabar, opino que; això només és un principi i una preparació per saber arribar a difícils conclusions. Encara que a molts no els fa falta i només la necessiten per a treballs simplement teòrics, crec que en el fons, el que ens ensenya no només són les parts del que sembla un simple treball de recerca, sinó una via per fer de nosaltres algú millor en el nostre futur.

VI. Annex

VI.I.- Plantilles d’entrevistes

PLANTILLA D'ENTREVISTA ''Grups Antics''

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

2.- Quin estil de música tocàveu? Perquè?

3.- Quin era el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

5.- Com reaccionava el públic davant vostre? N'estàveu orgullosos?

6.- Veu necessitar ajudes municipals per seguir endavant?

7.- Heu estat satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

8.- Quant gastàveu més o menys amb material musical?

9.- On heu pensat arribar?

10.- Quants éreu? Qui éreu? Què tocàveu?

11.- Dates i llocs dels concrets que creeu que van ser els més rellevants.

PLANTILLA D'ENTREVISTA ''Grups Actuals''

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

2.- Quin estil de música toqueu? Perquè?

3.- Quin és el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

5.- Com reacciona el públic davant vostre? N'esteu orgullosos?

6.- Heu necessitat ajudes municipals per seguir endavant?

7.- Esteu satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

8.- Quant gasteu més o menys amb material musical?

9.- On penseu arribar?

10.- Quants sou? Qui sou? Què toqueu?

11.- Dates i llocs dels concrets que creeu que van ser els més rellevants.

VI.II.- Entrevistes respostes

Entrevista Bad Days

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

Igual que a molts dels nostres companys els unia el futbol, nosaltres sentíem una especial devoció per la música. Vam començar des de molt petits a tocar juntament, casi sense saber tocar el nostre propi instrument i aquest fet va fer que poc a poc anéssim agafant confiança entre tots i així va néixer la banda.

2.- Quin estil de música tocàveu? Perquè?

L’estil de música que crea cada banda sempre es un referent de la música que han escoltat. En el nostre cas l’estil que més s’aproximava era una fusió de heavy y hard rock els primers anys i d’un rock més poderós els últims anys.

Per tan crec que la definició de la nostra música era el rock en general que s’ha creat en el món de la música els últims anys.

3.- Quin era el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

Fer una música que ens fes sentir bé a nosaltres y arribar a tot el públic possible.

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

Vam fer entre 5 i 7 concerts.

El nostre primer concert va ser al bar l’Universal de Deltebre. Paco Morales sempre es va mostra interessat en les bandes emergents del nostre poble, pràcticament no hi ha cap banda del poble que no hagi pasta per aquest establiment. Va ser una oportunitat per a nosaltres fer el nostre concert debut en aquesta casa.

5.- Com reaccionava el públic davant vostre? N'estàveu orgullosos?

La gent sempre ens felicitava perquè veia músic jovents als escenaris i això era més important que tocar bé. Si la gent s’ho passava bé amb la música i sobretot amb les versions que tocàvem d’altres grups, ja podies estar content.

No estàvem orgullosos al 100%, perquè molts cops els nervis del directe et traeixen als escenaris. Fins que no aprens a tocar amb aquests nervis no et sens còmode i per aquest fet mai vam sortir dels concerts satisfet. Vam tocar massa poc en directe per aprendre’n.

6.- Veu necessitar ajudes municipals per seguir endavant?

Si. Necessitàvem un local d’assaig i ens el van facilitar més d’un cop.

7.- Heu estat satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

No. La banda va sofrir massa canvis “humans” i això va fer que alguns integrants no estessin d’acord entre ells, i aquest fet va portar la dissolució del grup.

No hem d’oblidar mai que una banda són un grup d’amics i aquest sentiment es va perdre pel camí més d’un cop.

8.- Quant gastàveu més o menys amb material musical?

Vam fer una petita inversió de 300 euros amb un equip de so de 2ª mà.

Ens va donar rendiment tota la trajectòria ja que pràcticament no vam fer concerts i ens feia el paper suficient per tindre’l al local i poder assajar.

9.- On heu pensat arribar?

Al principi la nostra meta era poder tocar per tot arreu, sonar per la radio, gravar videoclips,…però aquest fet es va anar malmeten a mesura que la banda sofria canvis de músics.

10.- Quants éreu? Qui éreu? Què tocàveu?

Aaron Bertomeu; veu i guitarra

Hugo Alegre; teclats

Víctor Zaragoza; bateria

Mateu Blanquet; baix

Oscar Tomàs; guitarra.

Entrevista Shit Frog

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

Sempre ens ha agradat la música, concretament el rock, i sempre ens ha motivat la idea de fer un grup de música. Simplement, des de que vam entrar al món del rock hem admirat tot el que envolta als grups musicals.

2.- Quin estil de música toqueu? Perquè?

Toquem post-grunge, ja que és l’estil del rock alternatiu que més ha influenciat a Oscar, el guitarra.

3.- Quin és el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

El nostre objectiu és només poder seguir tocant escampant les nostres idees allí on la música ens porti.

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

Hem fet 2 concerts. Si, i tant que recordem el primer, va ser a mitjans setmana santa del 2009 al Café Universal amb un so bastant nefast per culpa de no haver-nos molestat en provar ni res (rises jeje), però amb un record d’una bona festa, personalment.

5.- Com reacciona el públic davant vostre? N'esteu orgullosos?

Hem sentit tot tipus d’opinions, de qui els agrada molt el nostre concert i ens diuen que hem de tocar més als qui defensen la idea que el que nosaltres fem ja està molt vist i no ho fem bé. Bé, orgullosos o no, acceptem totes les opinions, perquè de les primeres estem contents i sempre ens motiven, encara que de les segones opinions se’n pot treure molt de profit, ja que aquestes t’ajuden a progressar i veure errors que per nosaltres mateixos no veiem.

6.- Heu necessitat ajudes municipals per seguir endavant?

Assagem a un dels antics locals d’assaig cedit per l’ajuntament.

7.- Esteu satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

Personalment, no estic satisfet amb el rendiment del grup. S’ha de considerar que el grup no és una sola persona i que depèn de tots, però, de la mateixa manera, considero que no hem demostrat als concerts les hores que dediquem a assajar.

8.- Quant gasteu més o menys amb material músical?

Després de comprar els instruments, no hem comprat res més expressament per al grup.

9.- On penseu arribar?

Ens agradaria seguir fent concerts per la zona.

10.- Quants sou? Qui sou? Què toqueu?

Som Oscar Pelló com a guitarra i veu, Mateu Blanquet com a baix i José Luis Diez com a bateria.

Entrevista Saltimbanky’s

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

És difícil d’explicar, és una inquietud que et corre per dins les venes, és una necessitat que sents per compartir tot allò que has estat aprenent a casa, la necessitat de fusionar diferents instruments en la finalitat de crear música..., però el motiu real, és el plaer.

2.- Quin estil de música toqueu? Perquè?

* Toquem música Funky, que molts cops la mesclem amb alguns tocs de Soul, Blues, Jazz, etc.

* És un dels estils que més ens agrada ja que és bastant complex, tècnic i rítmicament impressionant.

És un estil que ens ajuda a millorar, ja que tècnicament és molt potent i això fa que toquem coses que per nosaltres mateixos no faríem mai.

3.- Quin és el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

Hi ha molts objectius marcats. N’hi ha uns que podríem anomenar-los secundaris (sense ànim de despreci ), tot i que son molt rellevants per poder aconseguir l’objectiu principal.

En els secundaris tindríem: millorar cada dia, gravar un disc en algun estudi professional, que la teva música arribi a tothom, fer concerts en sales de renom, etc.

I l’objectiu principal és poder arribar a viure completament de la música, amb l’intenció de poder passar el major temps de la teva vida fent el que més t’agrada.

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

No els recordem tots, però seran al voltant d’uns 40.

Creiem que va ser en el Rock & Riu. Gairebé tothom del poble a donat el salt en aquest festival. És impactant, ja que passes del buc d’assaig a un escenari carregat de llums amb un equip de 10.000 watts de so.

5.- Com reacciona el públic d'avant vostre? N'esteu orgullosos?

Hem tingut moltes reaccions diferents, però la gran majoria han estat positives.

Estem molt orgullosos. Quan acabes un concert, hi ha molta gent que et dona dos copets a l’esquena i “et diu molt bé tio”, “que bons”, “continueu així”,... això et fa sentir bé i et donar forces per continuar i seguir esforçant-te, però després hi ha un sector molt reduït que et mira directament als ulls i es queda sense paraules, però el que t’expressa a la seva cara és que realment a flipat, això ens ha passat i ens fa sentir orgullosos.

6.- Heu necessitat ajudes municipals per seguir endavant?

Si, la més important és d’utilització d’un buc d’assaig.

És una de les coses que podem estar orgullosos d’aquest poble, ja que tenir els mitjos necessaris és una cosa fonamental, i en aquest cas si no hagués estat així tot hagués estat més difícil.

Com més jove ets, menys recursos tens, per això estem molt agraïts.

7.- Esteu satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

No, estem segurs que podem donar més de si, estem segurs que si ens esforcem més poder arribar a complir els objectius que hem detallat abans, per això aquest 2011 tenim l’intenció de canviar la marxa i fer més soroll que mai.

Sempre hi han coses a millorar, i depèn de l’exigent que sigues, però estem convençuts de que hem de pegar una passa cap endavant.

8.- Quant gasteu més o menys amb material músical?

És difícil dir una xifra exacta, però uns 2.000€ segurs. L’equip + instruments està valorat en uns 20.000€.

9.- On penseu arribar?

No pensem arribar a cap lloc, pensem caminar sempre. Es possible que anem canviant de camins, però l’important és continuar.

Ja que per la televisió veus músics que continuen actius en 70 o 80 anys, nosaltres farem igual.

10.- Quants sou? Qui sou? Què toqueu?

Actualment som 7.

Degut a que hi ha hagut un moviment de membres important en el grup encara no es pot fer públic els noms dels nous membres perquè ho volem anunciar en el moment oportú.

Si que us podem detallar els instruments: bateria, baix, guitarra, teclats, veu, trompeta i saxo.

11.- Dates i llocs dels concrets que creeu que van ser els més rellevants.

Els concerts més importants han estat on la gent et respon més bé, al poble, on després del concert et donen la seva opinió i et donen ànims per continuar. Uns dels més importants han estat:

Plaça de Nicanor (20-06-09), en l’aniversari dels 50 anys, on va anar molta gent que tenia entre 35 i 55 anys, els quals coneixien molt els temes que interpretem i va tenir una gran acceptació.

El ball del sindicat (09-05-09), on vam compartir escenari amb els nostres companys Juno i va ser una nit molt especial.

A la terrassa del cafè Clàssic (22-08-09), envoltats de tots els nostres amics, i ple de gent.

Entrevista Stranys

1.- Quin va ser el vostre motiu o motivació per començar a tocar?

Les ganes de canviar les costums, els sons, volíem sortir a impactar... i la inquietud juvenil.

2.- Quin estil de música tocàveu? Perquè?

Hard rock per que el rock per a nosaltres era el poder, ens feia sentir diferents, i els nostres directes eren poderosos...

3.- Quin era el vostre objectiu en aquesta trajectòria?

L’objectiu va ser intentar tocar el màxim possible i gravar algun tema, cosa que vam fer en El Bosc... dels Somnis Dissecats.

4.- Quants concerts heu fet en tota la vostra activitat? Recordeu el primer? On va ser?

Va ser a la discoteca Raül Team, en vam fer 35 en tota la nostra activitat.

5.- Com reaccionava el públic d' avant vostre? N'estàveu orgullosos?

Depenia dels llocs. Als pubs heavys tot era una passada... als pubs romàntics, la gent mirava sempre estranyada, però en general la gent escoltava els solos i les tonades.

6.- Veu necessitar ajudes municipals per seguir endavant?

L’ajuda, principal era el local, però després, no podies demanar res mes. Eren altres temps, potser no hi havien mes subvencions...

7.- Heu estat satisfets amb el vostre rendiment? Justifiqueu-ho.

Estem satisfets, perquè vam poder fer de teloners de grups com Australian Blonde, o Sopa de Cabra, i Furius Planet... Vam tocar a 3 comunitats autònomes diferents.

8.- Quant gastàveu més o menys amb material musical?

En línea interior, teníem el nostre equip, però després renovàvem, la línea exterior per a directes uns 500 euros per any.

9.- On heu pensat arribar?

El somni més gran era fer un disc excel·lent, és qüestió de treballar molt. Però és un somni possible.

10.- Quants éreu? Qui éreu? Què tocàveu?

4 components: Camil Millan, bateria i veus. Carles Redó, guitarra solista, Pau Salvador, baix i cors i Rubén Mauri, guitarra rítmica.

11.- Dates i llocs dels concerts i esdeveniments que creeu que van ser els més rellevants.

19 juliol 1997 Rock & Mar de Riumar. 2 setembre, Festes de la Cinta a Tortosa Inauguració amb 4000 persones. 20 de juny 1997 teloners d’Australian Blonde al Centre Cívic i Cultural de Deltebre.

12.- Fes-me un petit resum de les diferents èpoques en que es va trobar el grup.

Als anys 95 – 98 eren durs, la gent jove no tenia ídols musicals degut a la força de la música electrònica per aquell temps. Era una època marcada per la baixa informació musical i era més factible anar per la ruta del bakalao.

VI.III.- Biografies directament dels grups

Biografia Saltimbanky’s

La banda ha fet un total d’uns 40 concerts, el primer dels quals en una edició del Rock & Riu. En la majoria de concerts, el públic ha reaccionat positivament encara que hi ha hagut diferents reaccions. Ells mateixos afirmen que: ‘’ Quan acabes un concert, hi ha molta gent que et dona dos copets a l’esquena i “et diu molt bé tio”, “que bons”, “continueu així”,... això et fa sentir bé i et donar forces per continuar i seguir esforçant-te, però després hi ha un sector molt reduït que et mira directament als ulls i es queda sense paraules, però el que t’expressa a la seva cara és que realment a flipat, això ens ha passat i ens fa sentir orgullosos.’’ Els concerts que el grup ha quedat més satisfet i que han sigut més importants són: -Plaça de Nicanor en l’aniversari dels 50 anys, on va anar molta gent que tenia entre 35 i 55 anys, els quals coneixien molt els temes que interpreten i va tenir una gran acceptació. -El ball del sindicat (09-05-09), on van compartir escenari amb els seus companys JUNO i va ser una nit molt especial. -A la terrassa del cafè Clàssic (22-08-09), envoltats de tots els seus amics, i ple de gent.

El grup està instal·lat en un buc d’assaig de Deltebre que l’ajuntament d’aquest els ha cedit, a ells i a molts altres grups. Com ja hem dit anteriorment, actualment són 7 membres, però encara no es pot fer públic els noms dels nous membres perquè ho volen anunciar en el moment oportú. En canvi, si que es poden detallar els instruments: bateria, baix, guitarra i veu, trompeta, i saxo.

Biografia Desiguals

Desiguals: Aturet de Turres (bateria) Jacobo Escudero (baix) Javier Fores (Guitarra), Joan Fores (guitarra i veu)

Crec recordar que pel 1997-98 jo, Joan i el meu germà Javier vam conèixer a un personatge singular que tocava la bateria en un grup que es deia els ” Shunyk’s “ (si els Shunyk’s que avui encara toquen), el vam conèixer al Cafè Clàssic, i ens va invitar a anar al seu local, (Escola taller) per tocar una estona i divertir-se, jo i el meu germà, flipant perquè casi be no havíem vist mai una bateria real, i que dir-te, menys tocar juntament en una! Vam accedir i vam anar una tarda a tocar i clar vam flipar, de seguida vam muntar un blues i algunes basses simples però genials per a nosaltres, allí vam veure que Arturet tampoc era molt bo perquè ne fallava més que no n’entrava però bé nosaltres flipàvem igual!.

Llavors vam prendre la costum de anar a tocar així d’ ’’estranquis’’, fins que van aparèixer les ganes de fer realment un grup de veritat, i ser nosaltres però clar havíem de buscar local i cantant.

El tema de cantar va sorgir quant vam començar a fer la versió de Purple Haze de Jimy Hendrix al cap d’uns dies d’anar tocant així arreu, i la cantava jo sense micròfon imaginat acabava destrossat de la gola. Llavors vam demanar local a l’ajuntament i durant l’any que vam tenir que esperar anàvem fent com a ocupes del local dels Shunyk’s i el Stranys que també estaven allí però de forma legal per dir-ho d’alguna manera, al local del costat assajaven uns joveníssims Boira que per llavors començaven i era un dels grups que sempre anàvem a veure quant tocaven.

Recordo que el dia que ens van donar local estàvem eufòrics ja feia temps que havíem pensat el nom del grup Desiguals però clar el local!!, vam tindre que anar a buscar les claus a casa d’un home vell que tocava en una orquestreta que es veu que hi havia allí assajant, tots eren membres d’avançada edat, i van plegar, llavors al entrar quina va ser la sorpresa al veure que tenien l’equip de so allí sota unes mantes, i clar ja se sap, vam fer els primers concerts amb l’equip d’aquella gent i amb un baix tipus Hofner (com el dels Beatles) que era de suro, o pareixia, vam tocar al Pub Glops que estava allí al costat de camils a la plaça del mercat , i després d’uns mesos vam torna-hi al mateix lloc, recordo del primer concert estar un dia al bar mirant el muntatge la bateria tot allí embovat era tot il·lusió per a mi, i del segon recordo que Boira tocava la mateixa nit al PUB Canya del poble, i ens van venir a veure i després nosaltres vam anar a veure’ls a ells, i jo flipava molt d’això, era total per a mi, recordo que Ramon de Polet hem va dir que tenia gracia per a parlar amb el públic i que servia per estar alli al directe i vaig estar un mes als núvols jejeje al principi tot es bonic!!!, be cal a dir que després ens vam comprar un equip en un préstec de 700.000 Pst que vam fer i pagar durant 4 anys, encara es conserven moltes coses d’aquest equip com la taula Digital Yamaha ,monitor Laney, altaveus Das...

Bé això mes o menys es el principi dels Desiguals, la meua primera experiència en això de la musiqueta i el rock and roll, cal a dir que l’últim any dels desiguals l’any 2002 i després de gravar la maqueta “Soc D’aquí Baix” vam canviar el bateria i va entrar Camilo Millàn, fins que vam plegar per falta de temps i il·lusió ja que tots havien començat projectes nous, pel que a mi respecta vaig entrar a formar part de Crator.

Biografia Boira

Boira eren: Ramon de Polet (veu), Manel Salvador (Veu i guitarra), Agustí Oriol (guitarra), Joan Roca (teclats), Pau Casanova (baix) i Marc Fabra (bateria). El primer concert va ser el 4 d'abril de 1996. Cantaven en català.

Des del primer concert van mesclar la música i el "teatre". així, al principi dels concerts sempre feien una mena d'espectacle breu, recreant diferents situacions més o menys surrealistes: van embolar una bicicleta, van casar una àdena i un collverd, van sortir de dins d'un contenidor d'escombraries vestits d'àngels i tirant pètals de flors.

Durant un concert anti-transvasament van aparèixer estirant un carro coronat amb torxes de foc amb Ramon lligat a dalt (simbolitzant el delta moribund). durant la seva trajectòria van compartir escenari amb Australian Blonde, El Chaval de la Peca, sopa de cabra o Lax'n'Busto entre d'altres. Més tard van afegir la pintura als seus concerts: l'artista Josep Redó pujava a l'escenari a la meitat del show i sobre un llenç de 3x2 pintava inspirant-se en la música que sonava en aquell moment.

Un final de concert que van repetir alguna vegada era amb la cançó terra de fang de Josep Bo, amb redó untant de fang Ramon de Polet. No recordo quan va ser l’últim concert, però me penso que va ser un contra el transvasament a Tortosa (potser al 2003, però no estic segur).

Crec que vam començar a assajar a principis del 96. Quan estàvem en el nostre millor moment (al 2001, crec) un productor sense escrúpols que es diu Ferry D'Arcy ens va enganyar, ens va prometre moltes coses i ens va robar molts diners. Això va suposar un cop molt fort del que mai ens vam arribar a recuperar. I boira es va anar acabant.

Biografia Juno

JUNO està format per Joan Roca(veu ,guitarra i teclat)Agustí Oriol(guitarra solista),Jordi Queral (baix i corus) i Andreu Navarro(bateria). El grup es va formar a l'estiu del 2008 i a l'hivern del mateix any van gravar la seva primera maqueta amb cinc temes originals.

Al 2009 comencen a fer concerts per diferents poblacions de la comarca. A la tardor de 2009 participen en la gravació de CD "Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo" versionant el tema "A Vegades".

El seu repertori és íntegrament en anglès i està format per composicions pròpies i també per versions de David Bowie,Radiohead,Eels, Franz Ferdinand,etc..Les seves influències provenen del pop-rock britànic més modern amb alguns tocs més clàssics.

Actualment es troben composant temes propis que esperem poder estrenar aviat.

Biografia d’Slump

La carrera musical d’Slump va ser curta però intensa. Van nèixer cap a l’any 1997, inspirats per la bona acollida que estaven tenint les primeres cuejades de Boira, i animats per aquests mateixos, ja que eren companys de colla, i tothom tenía curiositat per saber que en podía sortir d’aquest nou projecte que s’estava forjant. En un principi el nom trïat per a la formació va ser Dr.Slump en clar homenatge a la sèrie d’animació dels anys 80 protagonitzada per l’Arale i el Professor Sembei Norimaki, però després d’un temps se’n adonen que ja hi havia una banda en funcionament amb aquest nom, i decideixen retallar-ho només a SLUMP. Aquest primer embrió del grup està format només per tres components: Pedro Marin a la guitarra rítmica, David Castellà “Pippen” a la guitarra solista i David Royo “Rocco” a la veu, éssent acompanyats a les seves primeres aparicions en directe, per components de Boira per completar la formació; Marc Fabra “Markel” a la batería, i Manel Salvador o Agustí Oriol al baix. Aquestes primeres aparicions amés estaven emmarcades sempre dintre dels concerts de Boira, amb una breu aparició intermèdia, per interpretar el tema de producció pròpia i de clara vocació Punk, “Zoofílic”. Poc temps després “Rocco” recupera el contacte amb un amic de la seva adolescència que tenia un baix, i algunes nocions de com fer-lo sonar, i el convenç per a que prengué unes classes i entre a formar part de la banda; ell es Silvestre Burillo “Silver”. El ritme d’assajos en aquell temps era bo i constant, i a mitjans de 1998, estan en condicions de fer el seu primer concert complert. El lloc triat per dur-lo a terme, es la Sala Fòrum de Deltebre, que en aquells temps oferia actuacions en directe gairebé cada cap de setmana. El Set-List d’aquell concert el van formar a grans trets, les següents cançons: “Dive” de Nirvana, “Crackerman” d’Stone Temple Pilots i “Sunday Bloody Sunday” d’U2 en cuant a les versions, i temes propis com “Zoofílic”, “La Comercial”, “La Idea de la Muerte” i “Deadly Sins”. L’actuació va ser un èxit rotund tant en quant a públic com per la bogeria col·lectiva que va generar, essent valorada la banda per molts dels assistents, com la més potent i creativa que havia nascut mai al poble. Aquell estiu, van fer diverses aparicions curtes, sempre juntament amb altres grups (Stranys, Boira...) en petits festivalets, a les festes majors de La Cava, al Pub Sol, a la Sala RA-ÜL-Team, així com a la primera edició del que s’anomenava llavors Rock&Mar a la platja de Riumar, i que ja per a la segona edició i degut al canvi de la seva ubicació, passaria a anomenar-se Rock&Riu. A finals de 1998, s’anuncia la gravació del recopilatori de bandes locals subvencionat per l’Ajuntament de Deltebre, “El Bosc dels Somnis Dissecats”. Slump, es pren molt seriosament aquesta oportunitat, i treballant molt estretament amb el productor de música electrònica local John Eftwo, enregistren “La Idea de la Muerte” i “Deadly Sins” aconseguint resultats sorprenentment professionals, mesclant el seu estil punk-grunge amb arranjaments electrònics no gaire habituals per la època. Ja al 1999, es publica aquest CD, però la nul·la distribució del mateix fa que passi sense cap pena ni glòria, la qual cosa suposa una enorme decepció per a les bandes que en formaven part. En el moment de la publicació del CD, s’organitza un concert de presentació del mateix al Centre Cívic de Deltebre, on Slump fa la seva primera i única actuació amb el bateria que acabaven de fitxar, Manelet “l’Ampostí”. Les decepcions, la impossibilitat de fer front econòmicament a les despeses que suposava en aquell moment mantenir el grup, i les tensions cada cop més constants entre els components, que decideixen que prefereixen continuar essent amics, abans que mantenir el grup i acabar barallats, fan que els assajos cada cop siguin menys habituals i que Slump mori poc a poc, i sense fer soroll.

VI.IV.- Altres grups a anomenar

Xonaputaous

Delta Metal Company

Les Xones

Freedumb

Animàlia

Kaosmos

Esquitx

La Pantera Rosa

Little Wooden House

Sweet Dabura

Carpe Diem

Ja Quedarem

ReS

Blue Jeans Band

Comando Delta

Grills

Lócal DiFúsion

MX30

VII.- Fonts de Recerca

A continuació faré un llistat de les fonts materials i informàtiques a les quals m’he adreçat per obtenir informació. La resta d’informació que he obtingut ha sigut a partir de l’escolta i l’escrit pròpis d’algunes entrevistes informals en les que, les persones a les que he acudit, m’han proporcionat la informació oralment.

VII.I.-Bibliografia

· Arxiu històric de l’Ajuntament de Deltebre, any 1997.

· Arxiu històric de l’Ajuntament de Deltebre, any 1998.

· Arxiu històric de l’Ajuntament de Deltebre, any 2000.

· Alguns números recents del Desaigüe, revista municipal de Deltebre.

· Alguns números d’aquest estiu passat del Tot Parc, revisteta mensual de les Terres de l’Ebre.